Masia en venda datada al 1700, amb 1.114 m2 i 60.000m2 de parcel·la. Comarca de la Selva. Tossa de Mar. Girona. Espanya.
Descripció
Masia en venda datada al 1700, amb 1.114 m2 construïts i 60.000m2 de parcel·la. Situada a La Selva al municipi de Tossa de Mar. Girona. Espanya.
És una propietat que disposa de diverses construccions independents al costat de la masia principal. Té cinc construccions, a més d'una petita ermita adjunta a la casa principal de 20m2.
1.- Masia principal amb uns 772 m2 construïts:
Està distribuïda en dues plantes.
Planta baixa: vestíbul, biblioteca, tres sales d'estar, tres cuines menjador, rebost, safareig,
Primera planta: set habitacions, vestidor, sis banys, l'ermita, porxos i terrasses.
2.- Casa de 174 m2 construïts:
Està distribuïda en dues plantes.
Planta baixa: sala d'estar, menjador, cuina,
Primera planta: tres habitacions, un traster, un bany, un lavabo, safareig i porxo.
3.- Casa de 70m2 construïts:
Planta baixa, sala d'estar i menjador, cuina, dues habitacions, un bany i porxo.
4.- Casa. Amb 76 m2
La casa es distribueix en dues plantes.
Pla baixa: espai diàfan de 38 m2
Planta pis. Espai diàfan de 38 m2, Ideal estudi.
5.- Casa. Amb 38 m2
La casa es distribueix en una sola planta.
Planta baixa: un sol espai diàfan, amb instal·lacions de la piscina.
A 5 km de Llagostera.
A 15 km de l'aeroport internacional i de l'estació de tren. Ave Girona.
A 1 Km de les platges de Tossa de Mar, Lloret, Canyelles.
A 20 km de les platges de Sant Feliu de Guíxols, S'Agaró, Platja d'Aro.
A 10 km de l'Autopista AP7 - NII.
A 90 km de la ciutat de Barcelona.
A 110 km de l'aeroport de Barcelona.
Finca de còmode i fàcil accés.
La presència humana a la vall de Tossa ha estat confirmada pels jaciments arqueològics excavats a la zona del Massís de Cadiretes, com el paradolmen de Pedra Sobre Altra o el per dolmen d'en García, alguns dels quals han estat datats entre el 2.500 aC i el 1.800 aC.
Els descobriments de la vila romana de Ametllers i, més modernament, les del Mas Carbotí i Ses Alzines confirmen que el lloc havia estat habitat en època romana. A la vila romana de Ametllers, descoberta per Iganasi Melé i Farré 1.921, es van descobrir uns interessants mosaics actualment conservats al Museu Municipal de Tossa de Mar, entre molts altres troballes. El primer esment de Tossa a l'edat mitjana és de 881, quan en un diploma de l'emperador Carlemany a favor del bisbe Teotari apareix en la forma Tursam.
L'any 966 reapareix en un document on els marmessors del comte Miró I de Barcelona fan donació al monestir de Ripoll l'alou de Tossa. Fins llavors, la vall de Tossa havia format part de la mateixa unitat administrativa que Llagostera. Al mateix document figuren «dues parròquies», la de Sant Vicent i la de Sant-Lions. La primera amb tota certesa correspon a l'actual ermita de Sant Benet, terra endins de la vall de Tossa. La segona va desaparèixer ja en època altmedieval i es desconeix el seu emplaçament. En la donació també es fa referència a la muntanya o roca Paula, avui dit turó de Pola, lloc habitat des de molt antic on un es va erigir una torre de vigilància de la que avui queda encara algun fragment.
Sembla que inicialment la senyoria del monestir sobre Tossa no va ser prou respectada pels comtes: els anys 1.096 i 1.097, els comtes Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III confirmaven novament els seus drets, ratificats el mateix 1.097 per una butlla del papa Urbà II.
La Torre de ses Hores i el portal d'entrada a la Vila Vella
El 1.186 l'abat de Ripoll Ramon de Berga feia erigir el Castell de Tossa al lloc dit Mont Guardí, "Montis Guardini, i dictava una sèrie de disposicions, que constitueixen una veritable carta de població, per les quals concedia a habitants la facultat de construir cases dins i fora del recinte fortificat, el que explica la formació de la Vila Vella, i regulava les relacions de dependència amb el monestir. Tot i que alliberava els Tossenca els mals usos, era molt rigorosa en l'exercici dels drets senyorials, sobretot pel que fa a la pesca, precisament la principal ocupació dels veïns.
Aviat van començar els conflictes derivats de la interpretació d'aquest punt i els pescadors de la costa no dependents del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, es van resistir a satisfer els delmes i la lleuda de la pesca efectuada dins el terme de Tossa, però Ripoll va aconseguir d'Alfons II al 1.189 un privilegi.
Aquesta situació va perdurar pràcticament fins a la fi de l'Antic Règim i els moviments de resistència dels veïns de Tossa que es van produir al llarg dels segles van culminar en un plet presentat a mitjans del segle XVIII contra els antics drets i prerrogatives senyorials del monestir de Ripoll ; en 1.764 el Consell de Castella confirmava els delmes del monestir, però emparant-se en les disposicions sobre llibertat de comerç promulgades per Carles III d'Espanya, els veïns van aconseguir en 1.784 una carta real que suprimia l'exacció del delme. Els habitants de Tossa encara van promoure un nou plet el mateix 1.784 davant l'Audiència de Barcelona.
D'altra banda, la donació que va fer Jaume el Just al seu cunyat Ot de Montcada el Vell del castell de Tossa en franc alou, juntament amb tota una altra colla d'importants donacions, que després van formar la baronia de Llagostera, va motivar protestes dels abats ripollesos, que van ser els que van exercir de fet la jurisdicció. Des de mitjan segle XIV el monestir va concedir l'alcaldia, al càrrec de ball va ser unit el de castlà i alcalde de sac, en successives famílies: primer els Soler, Bernat i el seu fill Arnau, i en 1.371 va passar a Riera per venda; després va passar per matrimoni a Vern 1.659 i aviat, també per matrimoni, els Falguera.
L'emplaçament de la població, apartada de les principals vies de comunicació, potser explica que Tossa no participés destacadament en els conflictes bèl·lics que van ocórrer a Catalunya. Hi havia patit un atac de la flota francesa de Felip III l'Ardit en 1.285, en la croada contra Catalunya, i com tantes altres poblacions costaneres va patir els atacs dels pirates berberiscos i turcs, que han quedat en part reflectits en la toponímia, cala Morisca, torrent dels Moros. La ciutat fortificada va servir de refugi no només als veïns de Tossa sinó als d'extramurs i als forasters.
A partir de finals del segle XVI la pirateria va disminuir i la població va saltar les muralles per anar-endinsant cap al pla. Al segle XVIII es va construir la nova església parroquial extramurs.
Al segle XVIII, el castell tenia dues bateries i quatre canons per a la defensa de la costa, però al començament del segle XIX la torre principal del castell va ser convertida en molí. Actualment, en el seu emplaçament hi a el far de Tossa. El 1931, el recinte de la Vila Vella va ser declarat monument nacional i es va iniciar la seva restauració.
Equipment
Localització
