Concert d'havaneres a Calella de Palafrugell. Costa Brava. Espanya.
Un dia a l'any, tradicionalment el primer dissabte del mes de juliol, la petita localitat gironina de Calella de Palafrugell es converteix en la capital de l'havanera.
Una tradició que manté el rècord perenne de la unió entre dos pobles, el català i el cubà, interrompuda però no trencada per la Guerra de Cuba i la pèrdua de les colònies americanes.
I és que, com assegura la dita popular: si bé ens uneix la sardana, l'havanera ens agermana.
Només cal fer una ullada a la lletra de l'havanera per excel·lència, "El meu avi", per entendre per què Calella de Palafrugell és, per dret propi, el temple d'aquest ritme caribeny:
"El meu avi va anar a Cuba a bord del Català l'Millor vaixell de guerra de la flota d'ultramar. El timoner i nostramo i catorze mariners eren Nascuts a Calella, eren Nascuts a Palafrugell. "
"El meu avi va anar a Cuba a bord del Català el millor vaixell de guerra de la flota d'ultramar. El timoner i el patró i catorze mariners havien nascut a Calella, havien nascut a Palafrugel Aquesta cançó testimonia la marxa a Cuba durant el segle passat de nombrosos mariners catalans que buscaven una forma de guanyar-se la vida i tornaven carregats de beguda (rom, especialment ), tabac, ritmes, cançons ... i mil històries per explicar.
Es té constància documental de l'existència a Calella de Palafrugell, a finals del segle XIX, d'una agrupació musical que incloïa cantades d'havaneres en el seu repertori. A principis del segle XX, en un racó del "Port Bo" (autèntic cor de Calella de Palafrugell) l'antiga taverna de Can Batlle es va erigir en centre de reunió de pescadors adobats per les onades que, entre tertúlia i tertúlia, prenent les seves copes de rom, s'animaven a cantussejar les lletres d'alguna havanera.
Posteriorment apareixeria "El meu avi" per refrescar la memòria col·lectiva:
"Arribaren temps de guerra de perfídies i de traicions i en el mar de les Antilles retronaren a els canons. Els mariners de Calella i el meu avi Enmig de Tots varen morir a coberta, varen morir ALS peus del canó. "
"Van arribar temps de guerra de perfídies i de traïcions i en el mar de les Antilles van tronar dels canons. Els mariners de Calella i el meu avi entre ells van morir a coberta, van morir al peu del canó. "El 1966 es va organitzar una cantada no oficial per celebrar l'aparició del llibre" Calella de Palafrugell i les havaneres ".
Aquella informal convocatòria va tenir tal èxit que a l'any següent, el 1967, va prendre el caràcter oficial del que avui dia es coneix com "Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell", que ha arribat ja, ni més ni menys que al seu 33 edició.
I, efectivament, el primer dissabte de juliol, a Calella de Palafrugell viu la nit més màgica de l'any.
Els seus cales acullen desenes d'embarcacions, i la sorra i els carrers es converteixen en un improvisat auditori ple a vessar de gent desitjosa d'escoltar la popular "Cantada d'Havaneres".
Primer es deixa sentir "La bella Lola" i, acabada aquesta, arriba el moment esperat per cantar "El meu avi". Llavors, tots junts, com un cor, recorden aquesta entranyable història de tràgic final. Tot en un marc de gran bellesa i assaborint un "cremat". (El "cremat" és una beguda calenta a base de rom, cafè, pell de llimona i sucre que es flameja fins a la gairebé completa combustió de l'alcohol).
I se segueix amb El meu avi va anar a Cuba a bord del "Català" el Millor vaixell de guerra de la flota d'ultramar. El timoner i el Nostre amo i catorze mariners eren Nascuts a Calella de Palafrugell. Quan el "Català" sortia a la mar a els nois de Calella fèien un cremat mans a la guitarra solien cantar ....
Afegeix un nou comentari